Bookcrossing de Sant Jordi: el desenllaç

S'han d'acabar les coses que es comencen. 

Recordeu aquella historia del Bookcrossing de Sant Jordi? Per a mi és un ritual anual, al qual procuro ser fidel (i ho aconsegueixo). Sempre n'espero una resposta. 

Doncs bé. Aquest any, tampoc.

El llibre (L'aire que respires dedicat a tot color i amb etiqueta explicativa) va desaparèixer de pressa del terraplè de Plaça de Catalunya on vaig deixar-lo molt ecològicament, com podeu veure en la fotografia de l'esquerra.

Però no hi ha hagut resposta. Ningú no s'ha posat en contacte amb mi, ni ha deixat cap comentari en aquest blog.

Davant d'aquest silenci, se m'acudeixen diverses explicacions:

1) Que el llibre l'agafés un estranger, posem per cas, alemany o holandès i l'hagi portat al seu país, on el té per fer bonic al menjador però no entèn ni fava del que diu el llibre ni la noteta que hi vaig afegir.

2) Que l'hagi agafat un autòcton que no llegeix ni les etiquetes del xampú i que igualment l'hagi fet servir per fer bonic al menjador. O per aguantar una porta durant un corrent d'aire.

3) Que se l'hagi endut un colom, gavina, àliga reial o qualsevol altre espècie volàtil i incivilitzada (en principi).

4) Que el lector que l'ha collit ho hagi entès tot però s'estimi més mantenir l'anonimat. Aquesta possibilitat, al mateix temps, n'obre d'altres. Per què voldria mantenir l'anonimat el lector autòcton beneficiari? Algunes opcions:

           a) Per timidesa

           b) Perque és un col·lega d'aquells que mai no confessa que li agrada el que fas.

           c) Perque el llibre li ha semblat horrorós.

           d) Perque es pensa que és una broma.

           e) Perque encara l'està llegint i necessita el seu temps.

           f) Per cap de les anteriors o per totes les anteriors juntes.

5) Que l'hagi agafat un treballador d'aquells de les patrulles de neteja urbana i l'hagi llençat directament dincs d'un vehicle d'aquells que per fora duen escrit "BCNeta".

6) Que l'hagi agafat un llibreter que passava per allà i l'hagi posat a la venda després d'arrancar-li la nota enganxada.

7) Que no l'hagi agafat ningú, sinó que hagi caigut rere els matolls i hores d'ara el llibre sigui com un ens sobrenatural amb arrels i branques del qual ves a saber què en neixerà.

En fi. Que aquest any tampoc, amics! Res de res.
Però jo ho continuaré intentant. Ja penso en què escriuré per abandonar-ho el proper Sant Jordi.
Total, només falten 344 dies.