—La novel·la ens explica una història d’amistat entre dues dones. Existeix
un paral·lelisme entre l’Abril i l’Oblit i vosaltres dos?
Ángeles: El paral·lelisme més impoirtant és que som amigues,
però una de les coses que més m’agrada és com som de diferents. L’Oblit és més
ambiciosa. L’Abril es l’acompanyant perfecta.
Care: Quan un escriptor diu que no s’assembla als seus
personatges, menteix. Totes dues tenen coses de nosaltres, i això és el millor,
que potser a hores d’ara ja no sabem què és de cadascuna.
—Sabem que sou bones amigues des de fa molts anys, en el llibre s’hi veu
reflectida la vostra amistat? Quanta part de ficció i realitat hi ha entre el
que expliqueu al llibre i la vostra amistat?
Resposta: Hi ha coses pròpies. Per exemple, el començament de la
nostra relació va ser tan catastròfic com el d’elles (o potser més i tot).
Nosaltres també hem posat de part nostra per mantenir viva la nostra amistat,
però a diferència del què passa a la novel·la, no ha estat només una de les
dues la que més ho ha fet. I potser, sense ser tan exagerades, ens separen
grans diferències, com a l’Oblit i l’Abril.
—Al llibre trobem la història d’amistat entre dues dones, en el cas dels
homes, creieu que l’amistat es veu de forma diferent?
Ángeles: Els homes solen tenir relacions més de col·legas.
Comparteixen diversions, aficions, bones estones. Les dones, en canvi,
impliquem més els sentiments i això fa que potser aprofundim més en les
relacions.
Care: Jo no imagino dos homes parlant tres hores seguides. Ni
tampoc dient-se que s’estimen. Dues dones ho fan.
—El llibre hagués estat diferent si els protagonistes haguessin estat
homes?
Ángeles: Hauria estat diferent, però també hauria estat diferent
si haguessim triat un perfil de dona diferent i no els trossos de caràcter de
l’Oblit i l’Abril.
Care: Hagués estat un altre llibre, no tindria res a veure.
—Quin creieu que és el secret d’una bona amistat?
Care: Trobar la persona adequada, compartir alguna cosa i posar
de part teva perquè la cosa funcioni. En les relacions no val deixar que
l’altre ho faci tot, t’has d’esforçar també.
Ángeles: Alimentar-la, estimar-se, entendre’s i que l’altra
persona senti que ets allà, que estàs disponible pel que calgui.
—Més enllà del tema de l’amistat també hi trobem altres temes com el del
sentit de la lluita per les coses que valen la pena. Per vosaltres, quina és
aquella cosa per la que val la pena lluitar?
Ángeles: La família i els amics. Les persones que t’estimes, vaja.
Lluitar per ells i per la seva felicitat.
Care: De fet, les coses realment importants de la vida no són
coses. Són persones i emocions. La resta tant se val.
—Les dos heu escrit literatura juvenil i també per adults, amb quina de les
dos us sentiu més còmodes? Us és més complicat escriure per un tipus de públic
o per un altre?
Care: Depèn del moment em ve de gust escriure per nens, joves
o adults i em nego a triar. Però acotumo a dir que cap lector m’agrada tant com
el lector jove. No n’hi ha cap de tant exigent, però tampoc que s’emocioni amb
tanta intensitat.
Ángeles: Jo em sento més còmoda escrivint per a joves perquè el
seu és un món que conec bé (per la meva feina de professora). S’ha de saber,
però, que és molt complicat fer que els joves s’enganxin a la lectura, que els
agradi allò que llegeixen, que vulguin continuar.
—Escriure el llibre a quatre mans us ha resultat més senzill o més
complicat que quan ho feu de forma individual?
Care: Escriure sempre és complicat. A quatre mans és molt més
divertit. I permet fer el que mai pot fer un novel·lista: compartir els dubtes,
les angoixes, els
Ángeles: Jo em penso que ni més ni menys complicat: diferent.
Les complicacions es van sol·lucionant amb moltes hotres de diàleg, ordinador,
telèfon i bona voluntat.
—Tornaríeu a escriure un nou llibre juntes?
R: Per descomptat que sí! De fet, ja n’estem pensant un
altre.
—Per acabar, segur que heu fet moltes entrevistes degut a la gran acollida
del vostre llibre per tot el públic, quina és la pregunta que creieu important
i que ningú us ha formulat sobre la vostra novel·la? La podríeu contestar?
Ángeles: Potser no ens han preguntat gaire sobre el secretari,
que és un personatge que ens va enamorar a totes dues, des de l’ombra. Penso
que molta gent voldrà saber més d’ell (i amb tota raó).
Care: No hem parlat enlloc de la nostra relació personal amb
el llac de Como (a Itàlia), que és un dels escenaris més importants de la
història, i amb el que hem tingut una relació personal. Nosaltres, com l’Oblit
i l’Abril, també hem passat temps a la vora del llac. I és per això que el vam
triar, és clar.