Aquestes són les XV virtuts que han de tenir
els llibreters decents -amb perdó-
(Garbellades de llibres comprats
a les vostres llibreries
i amanits amb alguna collita pròpia)
I
Útils:
Sou, amics, “traficants de droga literària”.
Ja sabeu: he
buscat la felicitat arreu però només l’he trobada en un racó, llegint certs
llibres.
II
Abnegats:
La literatura respira malament. Té febre sovint.
Però continua respirant. El llibreter —com fa Vallard, el llibreter de Pierre
Pejú—, s’asseu a l’espona del seu llit i la vigila.
III
Ordenats:
Sabíeu que no ordenar els llibres per ordre
alfabètic és una manera de ser antiamericà? (ho explica Lewis Buzbee en un llibre meravellós sobre llibreters Una vida
entre llibres: la primera vegada que va venir a Europa, durant els anys 80, les llibreries
estaven classificades per editorials. Després, totes van copiar el model americà
i es van passar a l’ordre alfabètic.
De l’ordre també en parla Jordi Trieu i Remeneu, seudònim
del llibreter i editor Àngel Millà en un llibret molt divertit que es diu Cent
consells del llibreter decent*. A la coberta hi diu que aquests consells han
estat
Escrits en vulgaris ciència.
Els ha dictat l’experiència
d’un llibreter vetarà
que parla clar i català.
I això és el que Trieu i Remeneu diu de l’ordre:
Llibreter que no té dèries
classifica per matèries
i solament els talossos
ho fan per petits i grossos.
IV
Sensibles
N’heu de ser tant, de sensibles, com Firmin, aquella
rata de llibreria inventada per Sam Savage, que es menjava un tros d’enciam i
li feia gust de Jane Eyre.
Sobretot, sigueu sensibles amb els pobres autors
vius, que som de mira’m i no em toquis, i recordeu:
Mai no diguis la veritat
si qualsevol escrivent
vol saber què està venent
del darrer que ha publicat
Digues que no ho saps ben bé
que el Nilsen és el que té.
I si em vols fer la punyeta
parla’m de l’analfabeta.
V
Compassius
i terapèutics amb els clients.
Heu de consolar els clients que acaben d’adonar-se
que en tota la seva vida no tindran temps de llegir-ho tot, pobrets.
I, sobretot, aquest clients postmoderns i atabalats
perquè tenen massa coses per llegir. Mentida, ja ho diu Jaume Cabré: Qui vol trobar
temps per llegir, en troba. És qüestió de prioritats.
VI
Coneixedors
dels clàssics:
Heu de saber que
Entre els escriptors d’abans
n’hi ha, sens dubte, molt grans.
Però trobem en l’antigor
cada llauna que fa por.
VII
Pedagogs
(per a pares i mares d’aquells que no ho acaben d’entendre.)
Sabíeu que alguns dels
llibres més prohibits a Estats Units són els de J. K. Rowling i Judy Blume?
Sabíeu que a Estats Units
existeix una llista de temes prohibits per a lectors joves, feta pels editors,
entre els quals hi ha les drogues, el sexe, la religió... i les piscines?
Perque això no passi a
casa nostra us tenim a vosaltres. I també per explicar als pares i mares
(sobretot a les mares si fa no fa de la meva edat) que hi ha vida, vull dir
llibres, més enllà d’Enyd Blyton.
VIII
Savis:
Tots sabem que
Un llibre pot ser excel·lent
malgrat no el compri la gent
I una obra aviat esgotada
bé pot ser una pasterada.
IX
Somniadors
Per què no, en un dia republicà com el d’avui, en
que un rei ha plegat i un altre encara no ha vingut.
Cito Sagarra** i fins i tot l’esmeno, quin
atreviment, quan diu que
President de la República
serà un senyor reposat
que no l’hagin engendrat
a dins de cap casa pública
I què
bonic que seria
Fer-lo
en una llibreria!
X - Lents
A les llibreries es fomenta la lentitut.
Per això són aliades dels cafès. “El cafè és un
pretext social per deixar-ho tot per més tard”, com va ensenyar-nos Ralph
Hattox
XI
Nets
Això per sobre de tot! Perque
Pintar en els llibres ninots
Ho fan els tarit-tarots
I el vici de doblà un full
El té qui li falta un bull
XII
Discrets
«Què el puc ajudar?«, pregunta
aquell que no és llibreter.
I qui ho és, se sap molt bé,
A amoinar-te mai s’apunta.
I et diuen «Què li poso»
Com explica Savater
S’ha de respondre, lleuger:
«Usted me pone nervioso»
XIII
Prudents
El saber no creguis gaire
Del llibreter molt xerraire
Ni et pensis que es mama el dit
El que no fa l’erudit
XIV
Orgullosos
Ja ho va dir Palau i Dulcet, llibreter barceloní,
a les seves memòries:
L’orgull de posseir llibres supera la vanitat de ser rei.
XV
Realistes
Quin remei, oi? Però sempre optimistes i alegres,
això sí.
Encara que, per molt espès
que sigui el crit dels nostres planys,
al capdavall
no en traurem res
perquè el món és, ai las! dels capcigranys.
Però
aquí ens teniu,
Quinze anys
després
Vius i
de festa, llibreters!
I PER
MOLTS ANYS!
* Editorial Millà, Barcelona, 1947
** Josep Maria de
Sagarra: Poemes satírics. La Campana,
1989.
La foto la va fer Laura Borràs, per cert.