1. Quan vas incorporar l’escriptura a la teva vida?
Em
penso que abans d’aprendre a escriure ja escrivia.
2.
Per què escrius? Ho fas cada dia?
Cada
dia. No sé viure sense escriure. És la meva manera d’exorcisar el pas del
temps.
3.
Tens alguna mania/costum a l’hora d’escriure?
Moltíssimes,
i in crescendo! Escric amb música de
Bach. No puc començar un llibre si no en sé el títol. No em dono permís per
acabar la jornada abans d’haver escrit 5 pàgines. I podríem continuar...
4.
Quina és la principal dificultat que et trobes quan escrius?
Tantes!
Escriure és difícil, si ho vols fer bé. Fer les coses bé és complicat. Escriure
és barallar-se amb les paraules cos a cos. Les paraules fan les coses difícils,
de vegades.
5.
Creus que la teva escriptura gira al voltant d’uns temes? Quins?
La
mort, la presència de les coses inerms, la dificultat de l’estimació
quotidiana, el llegat del passar sobre nosaltres...
6.
Treballes l’estructura narrativa abans d’escriure?
Sí,
dono moltíssima importància a la forma. La penso i la repenso abans de començar
a escriure res.
7.
Et deixes portar per la història o ja saps com acabarà quan et
poses a escriure?
Sé
molt bé cap on vaig i què he de fer pel camí. Però sempre hi ha sorpreses amb
les que no comptaves. Ho planifico tot però sempre improviso.
8.
Tres autors o tres llibre imprescindibles en la teva biografia.
Ivan
Turguéniev, Gabriel García Márquez, Mercè Rodoreda. Llibre, La dama de blanc, de Wilkie Collins i la
poesia de Pedro Salinas.
9.
Estàs treballant en algun projecte literari?
Estic
corregint la meva novena novel·la per a adults i començant a pensar en la
desena.
10.
Un consell per aquells que vulguin escriure.
Llegir
cada dia. Escriure cada dia. No deixar de fer-ho passi el què passi. Aprendre a
esperar.
11.
Què hi podem trobar al calaix del teu escriptori?
Faig
un cop d’ull ràpid i hi veig: una lupa, una tovallola per netejar pantalles
d’ordinadors, una goma d’esborrar, una maquineta, tinters de tinta per a
estilogràfica, un llapis de memòria amb la novel·la que he acabat (sempre hi ha
la còpia del que he fet en el dia), tres capsetes de llautó antigues plenes de
clips i petits objectes... Em penso que tot plegat és força avorrit.
* La foto: Anna Weise / Berlin
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada