"Per
això quan vull pensar surto a caminar a bon pas pels jardins de palau. Déu meu,
voleu dir que calia, tota aquella immensitat? Si semblen fets perquè jo, que
sóc indecís de mena, m’aclareixi."
"Enyoro la renglera perfecta dels arbres dels jardins. Fora de Versalles sembla sempre tot tan desordenat... "
"Em penso que les úniques estones de felicitat de la meva rebesàvia venien quan prenia la xocolata al seu salonet, amagada de tota aquella sumptuositat, que l’entristia. Diuen que la primera vegada que va mirar els jardins des del balcó del Saló dels Miralls li van venir unes ganes boges de saltar i matar-se."
"Si sabéssiu que bé combinen la vostra xocolata, els exercicis al violí, la lectura al petit gabinet de la meva germana Victòria i les tardes grises en el pati d’armes..."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada